feia ja un rato que el cel s'havia posat groc i negre, començaven a crispejar en la finestra els esgits de la pluja i s'escoltava el silenci i la pau que queda despres del adeu, quan algú mor l'horatge sempre ens regala una fotografia i una caricia
garlic ajo all
Por el primer piso ya olía a los manjares de mi madre, “afegir una miqueta d’all al sofregit, llevant-li en grill per a que sente bé… i molta cura… i al pensament que gaudixquen del primer mos les persones per a les que cuine”
lunes, 13 de octubre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
