feia ja un rato que el cel s'havia posat groc i negre, començaven a crispejar en la finestra els esgits de la pluja i s'escoltava el silenci i la pau que queda despres del adeu, quan algú mor l'horatge sempre ens regala una fotografia i una caricia
garlic ajo all
Por el primer piso ya olía a los manjares de mi madre, “afegir una miqueta d’all al sofregit, llevant-li en grill per a que sente bé… i molta cura… i al pensament que gaudixquen del primer mos les persones per a les que cuine”
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario