al llit

Alboraia  juliol de 2004 (2 a.m.) 

Tindria que estar dormint i ací estic permaneixent... intentant que el dia no acabe. Intentant véncer el tems, demorar el moment en que el llit m'arropa i em conquerix, mmm....

Despertar... i tindre que reunir les forces necessaries per aixecar-me i existir.

Existir pel mati es dur costa saber que hi ets, costa reconexer-te com a esser pensant, que es capaç de complaures i plaures.

Existir pel matins es exercir de persona desperta.

Vaig agafant-li apego al dia conforme transcorre i com que li agafe afecte em sap greu en aquet moment tindre que dir-li adeu, l’he conegut desdes que no hi era res, l’he conegut de tan menut...