Maria es especial, quan somia ho fa amb tanta passió que el temps deixa d'existir, quan altres observen el seu joc es queden paralitzats de l'energia que despren el seu gest.

A Maria li agrada molt jugar al joc, adonar-se que és ella qui mira, qui veu, qui plora, qui sent, qui plena els seus pensaments de fantasies fantàstiques que sols ella pot imaginar.

Paul té 65 anys, viu a Eivissa, tots el dies s'asseu al passeig de Vara de Rei i dibuixa, Paul no dibuixa la meravellosa mar d'evissa, ni dibuixa els seus paisatges, ell dibuixa la gent que passa per davant d'ell i tot això que acudix a ell.

Paul no busca, troba, troba en cada persona, un gest, una mirada, una actitut... i sobre servilletes de bars amb un pilot negre dibuixa i dibuixa cuidant molt els seus tresors.

Marc escriu històries meravelloses. Marc escriu misèries que no pensa misèries i retrau de cada personatge un heroi al que tots es volen semblar.

Un dia, Maria, Paul i Marc es prenen un café i dibuixen fantasies gaudint de pensar en la misèria de no tindre-les prop. Gaudint del llarg camí que ens construix tractant de fer-les seues.